El setembre és el mes en que s'han fet les collites, es fa la verema i els graners i els cellers són plens. És època d'abundància i de tranquilitat perquè s'ha arribat la la fi del cicle productiu de molts productes agrícoles.
Dites catalanes, versos o rodolins que em vénen al record o que he sentit darrerament. Intento que no s'oblidin ja que formen part de la memòria popular, especialment de la Bisbal d'Empordà i rodalies.
dilluns, 30 d’agost del 2010
divendres, 27 d’agost del 2010
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
L'era és on antigament es separava, a base de forques, vent i rossam el blat de la palla. Evidentment qui anava a l'era a batre els cereals quedava ben empolsegat.
Aquesta expressió avui en dia s'utilitza per recriminar a qui s'ha ficat en algun problema per la seva pròpia iniciativa i després es queixa.
dilluns, 2 d’agost del 2010
Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit.
Aquesta dita expressa la necessitat de guardar unes formes en cada moment i que hi ha una ocasió per a cada cosa.
Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal.
Aquesta dita és refereix a que el dia es comença a allargar després del solstici d'hivern. Recordem que Santa Llúcia abans es celebreava el dia 23 de desembre, quan el dia ja es començava a allargar tímidament.
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
Fa referència a les set de l'hora del sol. Amb l'horari que utilitzem actualment són les nou del vespre
Com Palamós no n'hi ha dos...
... de bonic i de formós
... de brut i de fastigós
(l'acabament d'aquesta dita depèn de les intencions de qui la diu)
... de brut i de fastigós
(l'acabament d'aquesta dita depèn de les intencions de qui la diu)
Qui té boca, s'equivoca
Tothom es pot equivocar, a l'igual que tothom té boca.
En Capdebomba la va cagar a Calonge
És una forma bisbalenca de la coneguda dita "qui té boca s'equivoca"
En aquest enllaç trobareu l'orígen de l'expressió.
En aquest enllaç trobareu l'orígen de l'expressió.
A la taula i al llit al primer crit
No s'han de deixar passar les oportunitats
diumenge, 1 d’agost del 2010
Dos es barallaven i un tercer va rebre
Moltes vegades quan algú es fica en una disputa d'altres persones acaba ell sortint-ne perjudicat.
Quedar rebentat com una cigala
Es diu que les cigales canten tan intensament a l'estiu que acaben rebentant de l'ímpetu que hi posen. Aquesta falsa creença prové de que quan aquests insectes muden de pell deixen la vella, amb la forma de l'animal arrapada a l'arbre i amb un forat a l'esquena per on ha sortit la cigala amb la pell nova, encara tendra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)