dilluns, 30 d’agost de 2010

El setembre ho sigui sempre.

El setembre és el mes en que s'han fet les collites, es fa la verema i els graners i els cellers són plens. És època d'abundància i de tranquilitat perquè s'ha arribat la la fi del cicle productiu de molts productes agrícoles.

divendres, 27 d’agost de 2010

Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

L'era és on antigament es separava, a base de forques, vent i rossam el blat de la palla. Evidentment qui anava a l'era a batre els cereals quedava ben empolsegat.
Aquesta expressió avui en dia s'utilitza per recriminar a qui s'ha ficat en algun problema per la seva pròpia iniciativa i després es queixa.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit.

Aquesta dita expressa la necessitat de guardar unes formes en cada moment i que hi ha una ocasió per a cada cosa.

Per Santa Llúcia, un pas de puça. Per Nadal, un pas de pardal.

Aquesta dita és refereix a que el dia es comença a allargar després del solstici d'hivern. Recordem que Santa Llúcia abans es celebreava el dia 23 de desembre, quan el dia ja es començava a allargar tímidament.

Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc

Fa referència a les set de l'hora del sol. Amb l'horari que utilitzem actualment són les nou del vespre

Com Palamós no n'hi ha dos...

... de bonic i de formós
... de brut i de fastigós

(l'acabament d'aquesta dita depèn de les intencions de qui la diu)

Per Sant Jordi espiga l'ordi

Qui té boca, s'equivoca

Tothom es pot equivocar, a l'igual que tothom té boca.

En Capdebomba la va cagar a Calonge

És una forma bisbalenca de la coneguda dita "qui té boca s'equivoca"

En aquest enllaç trobareu l'orígen de l'expressió.

A la taula i al llit al primer crit

No s'han de deixar passar les oportunitats

diumenge, 1 d’agost de 2010

Dos es barallaven i un tercer va rebre

Moltes vegades quan algú es fica en una disputa d'altres persones acaba ell sortint-ne perjudicat.

Quedar rebentat com una cigala

Es diu que les cigales canten tan intensament a l'estiu que acaben rebentant de l'ímpetu que hi posen. Aquesta falsa creença prové de que quan aquests insectes muden de pell deixen la vella, amb la forma de l'animal arrapada a l'arbre i amb un forat a l'esquena per on ha sortit la cigala amb la pell nova, encara tendra.